Iconografía

martes, 31 de julio de 2007

El adiós (I). Hoy, Antonioni

El eclipse, de Michelangelo Antonioni

Disfrutad, si podéis, de las dos películas anteriores que componen, junto a ésta, una maravillosa trilogía: La aventura y La noche. Y de sus bandas sonoras.

4 comentarios:

Stalmat dijo...

If only, esa te recomiendo.

Natsuki dijo...

¿Te refieres a "Un día inesperado"? :-)

judith dijo...

FINAL DEL LABERINT

Quan aquells dits sensibles
toquin músiques fràgils
i lentament vacil.lin
llums canviant de ciris,
surt de la festa. Mira
quanta nit, quina extrema
solitud se t'emporta,
per la rialla, a l'home
justificat i lliure
que neix del teu silenci.


les paraules d'espriu recorden a jeanne moreau sortint de la festa, a vitti recorrent el llarg desert de la desesperació... antonioni converteix el silenci en un crit de desesperança... en l'últim alè d'oxigen per salvar el neguit q ens aclapara...

adéu, gran viatger del nostre interior... per sempre, adéu...

Natsuki dijo...

Encara recordo quan vaig veure totes aquestes pelis en aquelles sales horroroses de la biblio de la Pompeu, te'n recordes? Allà, tots apilats, amb els cascos, amb els "laser disc" amunt i avall... :-D